Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "de mantinent" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
- ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
- ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
- ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
- ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
- ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
- ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
- ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
- ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: chardonnay (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: pinot noir (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: chardonnay [fr] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer [de] (EXEMPLE) , n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: pinot noir [fr] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: riesling [de] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: verdejo (EXEMPLE), n m
- ca B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: sirà (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:
A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling
A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
. En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)
B. TRACTAMENT ESPECIAL
Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: chardonnay (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: pinot noir (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: chardonnay [fr] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer [de] (EXEMPLE) , n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: pinot noir [fr] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: riesling [de] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: verdejo (EXEMPLE), n m
- ca B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: sirà (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:
A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling
A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
. En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)
B. TRACTAMENT ESPECIAL
Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: chardonnay (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: pinot noir (EXEMPLE), n m
- ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: chardonnay [fr] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer [de] (EXEMPLE) , n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: pinot noir [fr] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: riesling [de] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: verdejo (EXEMPLE), n m
- ca B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: sirà (EXEMPLE), n m
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:
A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling
A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
. En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)
B. TRACTAMENT ESPECIAL
Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca actualització, n f
- ca actualització de dades, n f
- ca manteniment de dades, n m
- es actualización
- es actualización de datos
- es mantenimiento de datos
- en data maintenance
- en data updating
- en update
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Processament de dades>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca actualització, n f
- ca actualització de dades, n f
- ca manteniment de dades, n m
- es actualización
- es actualización de datos
- es mantenimiento de datos
- en data maintenance
- en data updating
- en update
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Processament de dades>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca actualització, n f
- ca actualització de dades, n f
- ca manteniment de dades, n m
- es actualización
- es actualización de datos
- es mantenimiento de datos
- en data maintenance
- en data updating
- en update
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Processament de dades>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
